New Directions for Catalan Studies

50th Annual Conference of the Anglo-Catalan Society
11th Colloquium of the North American Catalan Society

per Elisa Martí-López
Northwestern University

Del 17 a 19 de desembre passat va tenir lloc a Eton College, Anglaterra, l'11è Col·loqui de la North American Catalan Society (NACS) conjuntament amb els amics i col·legues del Regne Unit, que celebraven el 50è anniversari de la fundació de l'Anglo-Catalan Society (ACS). La ciutat de Windsor i Eton College van donar a la reunió un marc històric de gran bellesa, i l'amabilitat i professionalitat del nostre amfitrió, en Josep-Lluís Gonzàlez, van fer del col·loqui una trobada excepcional.

Les dues associacions de catalanística es van trobar per reflexionar sobre les noves direccions i els nous corrents que estan orientant els estudis de catalanística. La trobada va ser tot un èxit, tan de participants com de públic. Cinc actes col·lectius van marcar aquesta trobada.

Foto: Membres de la NACS al col.loqui d''Eton (d'esquerra a dreta, de baix a dalt): Elisenda Campmany, Biel Sansano, Pep Sobrer, Montserrat Piera, Carmen García, Mary Ann Newman, Esteve Clua, Josep M. Baldaquí, Robert Davidson, Colleen Culleton, Margalida Pons, Elisa Martí-López, August Bover, Jaume Martí Olivella, M. Rosa Lloret, Lluís Quintana, Brad Epps, Llorenç Comajoan. Si voleu veure més fotos del col.loqui, visiteu les pàgines de l'ACS.

El primer dia, divendres, el director de cinema Ventura Pons, el convidat de la NACS, va donar una visió retrospectiva d'alguns moments fonamentals de la seva obra i va reflexionar sobre l'estat del cinema català avui dia.

Dissabte al matí, una taula rodona sobre "New Directions for Catalan Studies" va comptar amb la participació de l'escriptor Toni Cucarella, Isidor Marí (Universitat Oberta de Catalunya), Josep-Anton Fernàndez (Queen Mary College, Universitat de Londres, representant l'ACS) i Brad Epps (Universitat de Harvard, representant la NACS). A la tarda, la sociolingüista Carme Junyent,convidada per la Fundació Congrés de Cultura Catalana, va fer una conferència plenària al voltant de la realitat lingüística de Catalunya i la situació del català que va tenir per títol "Conviure a la Catalunya multilingüe".

El darrer dia de la trobada, diumenge, l'escriptor i intel·lectual valencià Joan Francesc Mira, el convidat de la Joan Gili Annual Lecture, va parlar als assitents de la trobada sobre "L'espai de la llengua escrita: entre el risc i la riquesa". Com a cloenda, es va celebrar un "Rimat" en homenatge a l'Albert Porqueres-Mayo i Arthur Terry.

Paral·lelament a aquests actes centrals, es van fer deu sesions de comunicacions on es van tractar temes i autors molt variats. Divendres a la tarda les sessions van girar al voltant de dues problemàtiques: "Theater: Aesthetic and Politics" i "History and Politics". El dissabte es van fer tres sessions al matí i tres a la tarda al voltant dels següents temes: "Cultural Interfaces: Pre-War/Post-War Culture", "Reflexions on Criticism and Practice/Translation", "Language and Linguistics" I i II, "The Body and its Representation" i "History and Literature". Finalment, el diumenge es van fer dues sessions que van concloure la intensa discussió dels dies anteriors: "The city and the Imagination" i "Perspectives on Early Modern Culture".

Una important novetat d'aquest col·loqui va ser que per primera vegada la NACS, en el seu esforç d'impulsar els estudis de catalanística entre els estudiants graduats de les universitats americanes, va obrir un concurs de sol·licitud d'ajut econòmic per a alumnes de doctorat que presentaven una comunicació col·loqui d'Eton. L'ajut consistia en 300 dòlars per costejar les despeses de viatge. Aquest ajut es va concedir a l'Alfredo J. Sosa-Velasco (Cornell University), que va llegir un treball sobre Santiago Rusiñol.

Finalment, i com acostumem a fer cada vegada que celebrem un col·loqui de la NACS, els socis de la NACS es van reunir en assamblea. Els punts aprovats i discutits estan detallats en les actes de la reunió.

L'experiència de celebrar el nostre col·loqui amb els companys de l'ACS del Regne Unit va ser molt positiva perquè ens va permetre estrènyer els llaços intel·lectuals i personals entre catalanistes que treballem en l'àmbit anglosaxó. De fet la trobada va ser tan satisfactòria que esperem poder repetir-la en un futur no molt llunyà.