Notícia del XII Col.loqui de la NACS

per August Bover
Universitat de Barcelona

La Dalhousie University de Halifax, a Nova Escòcia, a la costa atlàntica canadenca, va ser la seu del Dotzè col•loqui de la North American Catalan Society. D’ençà del seu primer col•loqui, celebrat a la Universitat d'Illinois a Urbana-Champaign (1978), la NACS s’havia reunit a la Universitat de Yale, a New Haven, Connecticut (1980), a la de Toronto, Ontario, Canadà (1982), a Washington, DC (1984), a la Universitat de la Florida del Sud, a Tampa i a Saint Augustine. –la “ciutat dels menorquins”— (1987), a la Universitat de la Colúmbia Britànica, a Vancou¬ver, Canadà (1990), a la de Califòrnia a Berkeley (1993), a la d’Indiana, a Bloomington (1995), a l’Institut d’Estudis Catalans, a Barcelona (1998), a la Brown University, a Providence (2001), i a Eton College, Anglaterra (2004) --en un col•loqui organitzat conjuntament amb l’Anglo-Catalan Society, que celebrava el seu cinquantè aniversari. Feia disset anys, doncs, que no s’havia celebrat cap col•loqui al Canadà, d’ençà del que havia tingut lloc a Vancouver, a la costa del Pacífic, justament a l’altra banda d’aquest immens país.

Amb un eficient comitè organitzador encapçalat per la professora Donna Rogers, i amb la col•laboració de l’esmentada universitat, el Social Sciences and Humanities Research Council of Canada, l’Institut Ramon Llull, la Societat Catalana de Llengua i Literatura i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, el col•loqui Revolution in Catalan Culture and the Arts va aplegar, de l’11 al 13 de maig de 2007, una setantena d’estudiosos procedents del Canadà, els Estats Units d’Amèrica, el Regne Unit de la Gran Bretanya, Austràlia i els Països Catalans. Després de la sessió inaugural, amb les intervencions dels professors Carl Breckenridge, vicepresident de la universitat, David Schroeder, vicedegà, Jaume Martí-Olivella, president de la NACS, i Donna Rogers, presidenta del comitè organitzador, el McCain Lobby va acollir també l’activitat acadèmica, generalment distribuïda en tres sessions simultànies.

A les sessions dedicades a la lingüística es va tractar de l’Anàlisi factorial dels motius per a l’aprenentatge del català com a segona llengua (C. Bernadó, L. Comajoan i N. Bastons), La intercomprensió, una metodologia d’aprenentatge revolucionària. EuroComRom i la llengua catalana (E. Clua), El concepte de síl•laba en els cursos impartits per Fabra (M. R. Lloret), La freqüència d’aparició sil•làbica com a eina d’anàlisi lingüística (L. Rosàs i Redondo), La llengua catalana en la música popular al segle XX (N. Busquet Isart), El nou model de llengua literària de València (1985-2005) (E. Casanova), La “lingua franca”, una revolució lingüística mediterrània amb empremta catalana (C. Castellanos i Llorens), The New Catalan “Estatut” vs. the “Noves Migracions”: An Unequal Battle (P. O’Donnell) i Didàctica dels carrers: el cas de Barcelona el 1939 (L. Quintana Trias), a més de la sessió plenària The Evolution of Language Policy and Planning in Catalonia and Quebec, moderada per Llorenç Comajoan, amb la participació d’Albert Bastardas (Universitat de Barcelona) i Patricia Lamarre (Universitat de Montreal).

Al voltant de l’àmbit literari, el més nombrós, hi va haver aquestes aportacions: Models of Lay Piety in the Vernacular Religious Writings of Arnau de Vilanova (J. A. Bollweg), Fray Ramon Pané and the Defense of the New World Indians (S. Alamdari), Alfons Bonhom? Alfonsus Bonihominis, O. P., and his Manuscripts in the Lands of the Crown of Aragon (L. J. Simon), Subverting the Social Order: Aspects of the Carnivalesque and the Grotesque in <> i <> (J. S. Lucas), L’impacte de Violant de Bar en la cultura humanística de Catalunya: una revolució a la francesa? (M. Piera), Interpreting New Immaculist Symbols. The Sealed and Flowing Garden Imagery in Hispanic Liturgies and Valencian Poetry (L. Twomey), From the Perspective of a Narcissistic Lover: Joan Roís de Corella’s <> and <> Act I (P. Cocozzella), From Lunar Charts to Li: Considerations of Marketability in the Evolution of Bernat de Granollachs’ <> (1485) (L. L. Delbugge), A (Wo)manly Revolution:Pere Torrellas and the Fifteenth Century Feminist Debate (A. Walls), El discurs revolucionari de la poesia catalana durant la Guerra de Successió (K. Brown), “El Europeo” (1823-1824): An Interrupted Threshold of Modernity (P. Sprague), Narcís Oller and the Revolution of 1868 (T. Dorca), Els catalans i la Cuba negra al segle XIX (M. Vidal-Tibbits), Apel•les Mestres’ <> (1904) (M. del M. Soria López), El púlpit del Pantarca: Eugeni d’Ors glos(s)ador (E. Bou), Joan Salvat-Papasseit: A Revolutionary Domesticated (D. Keown), tres textos sobre Rodoreda: Dona i narradora: la transformació del panorama literari català dels anys trenta. El cas de Mercè Rodoreda (C. Cortés), Esther Tusquets and Mercè Rodoreda End It Happy, or At Least Content: Female Authorship as a Revolutionary Pursuit of Happiness in the 60s and 70s (L. Nolan) i Desmitificació de la realitat republicana i revolucionària a l’obra de Mercè Rodoreda (V. Sevillano-Canicio), They Wanted a Revolution: Teresa Pàmies Revisits Communist Activity in the Spanish Civil War (M. Stewart), Avantguarda i exili: Francesc Trabal i la renovació de la novel•la (L. Manyé), “Un vençut entre els vençuts”: Faith and Sacrifice in <> (H. S. Berlín), <> by Josep Pla: Harnessing Memory Through Literary Sepulcher (W. R. Viestenz), El no-establiment com a revolució; aproximació a l’actitud i l’obra de Taller Llunàtic (M. Muntaner González), Subversió simbòlica i identitats (trans)sexuals en la cultura catalana postfranquista (M. Picornell), El cos com a espai de revolució en la literatura catalana postfranquista (M. Pons Jaume), La reivindicació del jo autorial femení: les escriptores catalanes dels setanta (M. À. Francés), Molts mons, una sola llengua. La narrativa en català escrita per immigrants (A. Guia i Conca), Més que lladres i serenos: The Catalan Crime Novel in National Context (S. King), i una especial dedicació al teatre: Les altres catalanes: Language, Gender and Otherness on the Catalan Stage (H. Buffery), Josep Palau i Fabre’s <>: From Essay to Stage and Back (E. Cueto-Asín), Locating Contemporary Theatre in Catalonia: Àlex Rigola and the Teatre Lliure (L. Orozco), Belbel Rescues a Forgotten Guimerà (D. J. George), Josep M. Millàs-Raurell, home de teatre; les insurreccions frustrades (N. Santamaria) i L’humor com a element revolucionari dins de la cultura popular: un estudi des del teatre de principis del segle XX (M. Zaragozà), a més de la sessió plenària Catalan Drama: R/evolution on the European Fringe, moderada per Sharon Feldman i amb la participació de Carles Batlle (Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona i Sala Beckett), Sergi Belbel (Teatre Nacional de Catalunya) i Pau Miró (Sala Beckett i Teatre Nacional de Catalunya).

El tercer àmbit, dedicat a l’Art i la Cultura, va comptar amb les aportacions següents: To become a classic! Dalí’s use of Anachronism and Anatopism 1940-1948 (G. Carbonell-Coll), Evolució vs. Revolució: la Generació de 1917 (J. Falgàs), Dones artistes: les primeras pintores catalanes. El cas de Lluïsa Vidal (E. Moltó), Una reconsideració sobre els orígens de l’arquitectura romànica a Catalunya. El mite dels mestres llombards (J. Duran-Porta), Els retaules barrocs catalans: manifestacions d’empreses populars (C. Capdevila-Werning), La masia com a “lieu de mémoire”: de l’habitatge tradiciona al turisme rural (R. Capdevila Werning), The Cobla: Spain’s Vintage –and Modern— Catalan Folk Band and its Repertoire of Sardana Dance Music (R. S. Cohen), Ferran Adrià: el nou paradigma de la cultura catalana (A. Pujol) i The “Gauche Divine”, Barcelona Redefined: A Visit with Colita, Maspons and Miserachs (E. Raventós-Pons).

El col•loqui va dedicar també una special session a La catalanística al món, amb la participació d’August Bover, Jaume Martí-Olivella i Josep Bargalló, director de l’Institut Ramon Llull, i va celebrar el tradicional sopar de germanor i la reunió de l’assemblea general de la NACS que, entre altres coses, va elegir Enric Bou com a nou president de l’associació.

Una trobada que, per l’excel•lent organització i la qualitat de les ponències i comunicacions que s’hi van llegir, va fer evident la maduresa de la catalanística nord-americana, tal com sens dubte mostrarà la publicació d’una selecció dels treballs presentats en un dels propers volums de la “Catalan Review”.